1) Descripció

La Torre de Vilalta és l’únic vestigi que queda d’un castell del segle XI, situat en un esperó defensiu que dominava la capçalera del barranc de la Cova, testimoni del període de repoblació medieval. La construcció actual, restaurada parcialment, mostra una torre cilíndrica de 5,8 m de diàmetre, murs molt gruixuts (1,75 m), de carreus ben col·locats, ara coronada per una plataforma accessible amb escala metàl·lica.

La torre és la porta simbòlica a les Obagues, els boscos ombrívols que s'esfondren per la falda de la vall. Des d’aquí, les vistes cap al bosc contrasten amb l’altiplà obert, com si el paisatge s’esvaís cap a la frescor de les ombres.

La Torre de Vilalta es el mirall que mostra el pas d’un paisatge a un altre: del sol de l’altiplà a la penombra de la boscúria. És aquesta torre qui diu: "Aquí comença l’ombra, el silenci i la memòria dels vents que travessen la Segarra." És un espai que cristal·litza la identitat de Sant Guim: natura intensa, energia del paisatge i descobriment constant.

2) Ubicació i accés

S’hi arriba seguint pistes des de Sant Guim, creuant la bifurcació cap al parc eòlic del Turó del Magre, a l’altiplà. L’accés es pot fer amb cotxe o bici deixant el vehicle prop de la torre, des d’on comencen els itineraris cap a les Obagues, com la ruta fins a la Font de la Torre (1,5 km, 130 m de desnivell, sense senyalització).

3) Informació pràctica

Durada recomanada:

• 30–45 minuts per gaudir de la vista, explorar la torre i iniciar un passeig cap al bosc si es desitja.
  
  

Ideal per a:

• Qui busca observar el contrast entre altiplà i obaga.
  
  
• Amants de la natura que volen veure com el paisatge s’obre i s’amaga davant seu.
  
  
• Visitants que volen sentir el passat i la geografia viva en un sol cop d’ull.
  
  

Activitats complementàries des d’aquí:

• Camins de fusta i Obagues – immersió en bosc ombrívol i fresc.
  
  
• Estació de tren – porta de connexió sostenible.
  
  
• Miradors (Altadill, etc.) – panoràmiques de camps i horitzons.
  
  
• Convent de Sant Andreu i Església de Santa Maria – patrimoni monumental inesperat.
  
  

Fira de l’Ou, Camí Ignasià, Sindicat Modernista, arrels alimentàries locals – cultura, espiritualitat i comunitat en moviment.