Despoblat de Montlleó   

El despoblat de Montlleó, situat al municipi de Ribera d’Ondara (Segarra) a 677 m d’altitud, és un enclavament històric que ofereix una immersió en la memòria medieval catalana. Antigament conegut com a Molió, va ser documentat per primer cop al segle X i va viure èpoques de domini feudal sota famílies com els Queralt, Anglesola, Aymerich i Erill. El seu castell, del segle XI i avui completament enrunat, dominava l’altiplà i les petites poblacions del voltant. A l’entrada del nucli destaca l’església romànica de Santa Maria, que al segle XVIII esdevingué santuari marià. 

Malgrat el seu abandonament definitiu el 1958, degut a la manca de serveis bàsics, el poble conserva l’encant d’un indret apartat, accessible només per camins sense asfaltar i envoltat de camps de blat, civada i ametllers. Lloc ideal per a excursionistes i amants de la història, ofereix bones vistes de l’altiplà segarrenc i un ambient de silenci absolut. El POUM de Ribera d’Ondara en preveu la protecció patrimonial i la possible recuperació, tot i que la manca de serveis ho fa difícil.

Un racó on el temps s’ha aturat, perfecte per als qui busquen paisatges rurals autèntics, llegat històric i la bellesa d’allò que resta en ruïnes.

Naixement del riu Sió

El riu Sió neix a Gàver, al municipi d’Estaràs (Segarra), en un entorn natural acollidor conegut com el Parc del riu Sió, on brollen les seves fonts. Des d’aquí, inicia un recorregut de 77 km fins al riu Segre, travessant les comarques de la Segarra, l’Urgell i la Noguera.

Històricament, la seva ribera ha estat un punt estratègic per a assentaments humans, amb restes de torres de defensa i nuclis medievals. Avui, el Sió és eix vertebrador d’una atractiva ruta cicloturística que combina patrimoni, natura i paisatge rural, passant per pobles amb encant, camps de secà i zones de regadiu.

El seu curs acompanya espais naturals protegits, com la serra de Queralt o la de Bellmunt, i ciutats amb encant com Agramunt, que ha integrat el riu en un parc urbà, i Balaguer, on desemboca al Segre. Un punt de partida ideal per descobrir la vall del Sió a peu o en bicicleta, seguint el fil de la seva història i del seu paisatge canviant.

Despoblat de Palamós i la capella de Sant Joan

El despoblat de Palamós, al sud de la Rabassa i a tocar del torrent del Prat, és un petit conjunt de cases i restes d’una fortalesa medieval documentada des del 1087. Originat al voltant d’un castell i una capella del segle XI, va quedar vinculat a la parròquia de Santa Maria de Freixenet i, des del 1957, a la diòcesi de Solsona.

La capella de Sant Joan, tot i haver perdut el seu estil romànic original, conserva elements que expliquen la seva història: portal de llinda monolítica, campanar d’espadanya, restes de voltes de creueria i la fornícula del presbiteri. L’edifici, probablement reconstruït al segle XVII, es troba avui en ruïnes però encara és restaurable.

L’indret, accessible per un camí rural des de la Rabassa, ofereix al visitant un entorn autèntic i silenciós, amb el magnetisme de les construccions oblidades i la possibilitat d’evocar l’esplendor que va tenir en època medieval. Un lloc ideal per als amants de la història, la fotografia i les rutes de descoberta rural.

Jaciment de l’Era de Cal Maginet

A l’est de La Tallada, al terme de Sant Guim de Freixenet, es troba l’antic jaciment de l’Era de Cal Maginet, un indret que combina misteri medieval i empremta romana. Aquí es va descobrir una sepultura col·lectiva, possiblement d’època medieval, construïda amb lloses rectangulars, però envoltada de fragments de ceràmica romana comuna i terra sigillata dels segles I al IV dC. Aquestes troballes apunten a l’existència d’un antic establiment rural romà, actiu des de l’època altimperial fins a la baiximperial.

Sense estructures visibles en superfície, el jaciment conserva l’encant dels llocs amagats i convida el visitant a imaginar la vida rural a la Segarra fa gairebé dos mil anys, en plena xarxa de camins romans que unien aquest territori amb la resta de l’Imperi.

‍

Montfalcó Murallat

Montfalcó Murallat, situat al cor de la Segarra, és un espectacular poble medieval completament emmurallat que conserva intacta la seva fesomia del segle XI. Enclavat dalt d’un turó, ofereix vistes privilegiades sobre l’ondulat paisatge segarrenc. El seu únic portal d’accés condueix a un nucli de carrers estrets, cases de pedra i racons plens d’encant, protegits per una robusta muralla que ha resistit el pas dels segles. Passejar-hi és fer un viatge enrere en el temps, gaudint d’una atmosfera autèntica i del silenci d’un indret amb un patrimoni històric i arquitectònic excepcional. Ideal per a amants de la història, la fotografia i les escapades rurals.                           

 La Rabassa

La Rabassa és un petit nucli de la Segarra que conserva l’encant tranquil dels pobles rurals catalans. Situat en un entorn agrícola i amb vistes obertes sobre l’altiplà segarrenc, destaca pel seu ambient serè i per ser punt de pas de rutes de senderisme i cicloturisme que permeten descobrir fonts, camps i camins històrics. El poble manté racons pintorescos i ofereix una connexió directa amb la vida tradicional de la comarca, ideal per a qui busca calma, paisatge i autenticitat.                           

Camí Ignasià a Sant Guim de Freixenet

El Camí Ignasià, que recrea el viatge de Sant Ignasi de Loiola des d’Azpeitia fins a Manresa, travessa el terme de Sant Guim de Freixenet oferint una etapa plena de paisatge i calma. El seu pas per l’altiplà segarrenc combina camins rurals, camps de cereals i zones ombrívoles com les Obagues, creant un entorn ideal per al pelegrí i l’excursionista. Aquesta ruta permet gaudir de patrimoni local, com el Sindicat Modernista o el Convent de Sant Andreu, i connecta Sant Guim amb altres trams històrics de la comarca, sent una experiència que uneix natura, història i espiritualitat.

 Les fonts de Sant Guim de Freixenet i voltants

Sant Guim de Freixenet i el seu entorn conserven diverses “fonts de clot”, un singular exemple d’arquitectura tradicional feta amb murs de pedra seca per protegir les surgències naturals d’aigua. Repartides pels camins i senders del municipi, destaquen la Font de les Branques, la Font del Pastor, la Font de Sant Salvador, la Font de la Torre i la Font del Sala. A més, hi trobem altres punts d’interès com la Font de la Plaça, la Font de la Teuleria, la Font de Palamós i els antics safareigs del Filat i de la Font de Freixenet, testimonis de la vida quotidiana d’altres temps. Aquest conjunt constitueix un atractiu recorregut per gaudir del patrimoni popular i del paisatge segarrenc.                                               

Alzines monumentals de Sant Guim de Freixenet

En el paisatge agroforestal de Sant Guim de Freixenet es conserven alzines monumentals que destaquen per les seves grans capçades i el volum imponent dels seus troncs. Aquests arbres singulars, preservats al llarg del temps per la seva utilitat com a fites o per la sensibilitat popular, formen part del patrimoni natural del municipi. Entre els exemplars més notables hi ha l’Alzina grossa del camí vell d’Amorós a la Rubiola, amb més de 380 cm de perímetre de tronc, i l’Alzina de Cal Pere Vidal, a Freixenet, amb més de 300 cm de perímetre. Autèntics testimonis vius del pas dels segles, són punts d’interès per a rutes de natura i descoberta del paisatge segarrenc.                   

Castell de Vergós Guerrejat

El castell de Vergós Guerrejat, al sud-est del municipi d’Estaràs, s’alça dalt d’un turó dominant el nucli urbà. Documentat des de principis del segle XII dins la Marca de Berga, va perdre les seves formes romàniques a causa de reformes dels segles XVI i XVII, que el van transformar en un gran casal senyorial. A l’interior encara conserva part de la distribució original, amb estances com la cuina, les habitacions i les cel·les.

El seu nom podria derivar del topònim preromà Bergós (“muntanya”), del cognom germànic Vergós o bé del mot “verga”, mentre que “Guerrejat” s’afegí posteriorment, possiblement per un episodi bèl·lic. Avui és un punt d’interès històric que permet endinsar-se en la vida senyorial de la Segarra i gaudir de vistes privilegiades del seu entorn         

Castellot de la Panadella

El Castellot, situat dalt d’un turó que presideix el nucli de la Panadella, és una torre circular del segle XIX amb una història marcada per episodis bèl·lics. Construït en un segle convuls, va ser testimoni de la Guerra del Francès i de les guerres carlines, període en què la zona es va fortificar i va viure combats, saquejos i mobilitzacions.

La torre formava part de la línia militar de telegrafia òptica entre Barcelona i Lleida, comunicant-se amb altres torres de la regió. Es creu que s’aixeca al lloc on hi havia l’antiga fortalesa medieval de la Panadella, documentada des del 1242. Avui, el Castellot és un mirador privilegiat i un punt d’interès històric que recorda la importància estratègica d’aquest pas natural al llarg dels segles.

‍