Altres indrets propers

L’estació d’Àger, situada al peu de la carretera C-12 i a tocar del pantà de Camarasa, és una petita joia ferroviària amb història i vocació educativa. Inaugurada l’any 1949, va formar part del tram Balaguer–Cellers de la línia Lleida–La Pobla de Segur. Avui, continua en funcionament com a parada facultativa del Tren dels Llacs, dins la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
Tot i estar situada a 9 km del nucli urbà d’Àger, aquesta estació ofereix accés directe a un entorn natural privilegiat. Disposa d’una andana amb marquesina, sistema d’intèrfon i enllumenat modern. Per tal que el tren s’hi aturi, cal sol·licitar parada prement el botó al punt d’informació o demanant-ho a bord.
Des del 2012, la Fundació Catalana de l’Esplai ha transformat l’espai en un centre educatiu singular. Dos antics vagons de la sèrie 5000 han estat rehabilitats com a allotjament de colònies sota el nom de Vagons d’Àger. L’antic moll de mercaderies acull ara espais comunitaris, i l’edifici original de l’estació funciona com a bar i punt d’informació.
Ideal com a punt d’inici per a rutes a peu o en bici per la vall, i com a exemple d’ús sostenible del territori que combina història, educació i natura.
Situat a 912 metres d’altitud, el Port d’Àger és un punt de pas natural a la Serra de Montclús, i alhora un dels miradors més impressionants de la comarca de la Noguera. Des d’aquí s’obre una vista panoràmica excepcional sobre la Vall d’Àger, extensa i serena, les majestuoses cingleres del Montsec d’Ares, el perfil de la Serra de Montclús, que separa la vall de la conca del riu Farfanya.
I en dies clars, fins i tot les planes de Lleida a l’est i els contraforts pirinencs al nord.
Aquesta zona és ideal per a l’observació del paisatge, però també és un espai clau per a activitats de natura i aventura, com el parapent, l’ala delta o l’escalada, gràcies als corrents tèrmics i a l’orografia espectacular del Montsec.
A més, el port és travessat per un antic camí mil·lenari: la Via Romana d’Àger, una ruta del segle II aC que comunicava el Port de les Onze Llegües (Balaguer) amb Tarraco (Tarragona). Aquest camí històric, avui recuperat com a itinerari cultural, permet recórrer a peu els mateixos passos que feien els romans, en una ruta de 6 km que connecta Vilamajor amb la vila d’Àger.
El Mirador del Port d’Àger, accessible des de la carretera C-12, esdevé així un encreuament de paisatge, història i emoció, on conflueixen la bellesa natural, el llegat romà i l’aventura contemporània.
Al final d’un camí que s’endinsa entre boscos i cingleres, apareix l’embarcador de Corçà, un racó de pau i aventura des d’on el pantà de Canelles es desplega majestuós. Aquí, la Vall d’Àger s’obre cap a l’aigua, i és des d’aquest punt que comença una de les experiències més singulars que es poden viure al territori: remar pel Congost de Mont-rebei.
Aquest embarcador, situat a tocar del nucli de Corçà, és molt més que una base nàutica. És una porta d’entrada a la natura més salvatge, un lloc on la remor suau del rem et guia entre parets verticals que s’enfilen més de 500 metres damunt teu. És també un lloc on l’esport, el silenci i la contemplació es donen la mà.
Des d’aquí s’ofereixen sortides en caiac, rutes guiades o lloguer lliure, que permeten explorar el congost des de l’aigua i connectar amb la immensitat del Montsec des d’una nova perspectiva. També és el punt d’inici de rutes combinades: navegar, caminar i tornar a remar, descobrint racons amagats, coves i camins romans com la Via Romana d’Àger, que des d’aquí s’intueix entre boscos i pendents.
Quan el sol baixa, la llum es reflexa a la làmina del pantà i tot l’espai es transforma en un escenari tranquil i màgic, ideal per tancar el dia.
L’embarcador de Corçà no és només un punt de sortida, sinó un lloc on començar a descobrir Àger des de l’aigua, el silenci i la natura.
Ideal per als amants del silenci actiu: Remar pel Congost des de l’embarcador de Corçà és una experiència única per qui busca aventura en calma, natura majestuosa i un paisatge que només es revela des de l’aigua.