1) Descripció

L’Església de Santa Maria, situada al nucli de Freixenet de Segarra, és un edifici romànic sorprenent per la seva presència austera i potent en un entorn rural diminut. Documentada des del segle XI i reeixida com a parròquia de Freixenet, ha estat testimoni de la història religiosa de la zona durant segles, fins al 1957 amb el canvi de Bisbat.

L’edifici conserva elements originals com la capçalera romànica (absis central i absidioles laterals, només es conserva la nord), mentre que la nau va ser reconstruïda el 1892 i orientada nord–sud amb arquitectura d’època moderna. La façana presenta una portalada adovellada amb creu en relleu al centre, un ull de bou i un senzill campanar d’espadanya de dos ulls. Alguns elements litúrgics destacats són una imatge barroca de Santa Bàrbara, patrona contra les tempestes, així com obres de l’escultor Ramon Majà i altres peces de valor artístic.

L’’Església de Santa Maria és testimoni del pas del temps, la fe i l’arrelament comunitari sobre el paisatge. És una atalaia de pedra que uneix la mirada vertical sobre el cel obert amb la memoria local, essent tant un lloc de contemplació com de pertinença. Aquí, la natura, l’energia i la descoberta es troben en cada pedra que aguanta el silenci i la història.

2) Ubicació

L’església es troba aïllada, dominant el petit nucli de Freixenet de Segarra, construït al voltant d’un turó que antigament va allotjar un castell. Des d’aquí s’albira l’entorn segarrenc i els pobles veïns, consolidant la seva funció simbòlica i espiritual.

3) Informació pràctica

Durada recomanada:

• Entre 20 i 30 minuts són suficients per contemplar-ne l’exterior, percebre la història i gaudir del silenci que l’envolta.
  
  

Ideal per a:

• Apassionats de l’arquitectura romànica i la història medieval.
  
  
• Visitants que busquen intimitat patrimonial en entorns poc transitats.
  
  
• Qui vol entendre les arrels eclesiàstiques i comunitàries de Sant Guim i la Segarra.
  
  

Activitats complementàries:
Des d’aquesta església, val la pena estirar l’exploració cap a altres recursos identitaris del municipi:

• Estació de tren – la porta d’entrada a la realitat actual d’aquest altiplà.
  
  
• Sindicat Modernista – arquitectura cooperativista agrícola del segle XX.
  
  
• Convent de Sant Andreu – vestigi religiós que dialoga amb l'espiritualitat del paisatge.
  
  
• Mirador d’Altadill – paisatge i collita visual segarrenca.
  
  
• Obagues, senders i arbres singulars – natura viva i recorreguda descoberta.
  
  

Fira de l’Ou, Camí Ignasià, productes com el cigró i Pastoret – cultura, festa i compromís amb el territori.